Pacients atesos en psicoteràpia de grup: factors dels participants relacionats amb el fet d’abandonar o completar la teràpia

Resumen de los autores

Introducció. En psicoteràpia de grup, un dels problemes més comuns és l’abandonament que es produeix per una part de la població atesa. Les causes, variables i factors són diversos i de diversa índole: per part del propi pacient, en relació al terapeuta o fins hi tot vinculades al context (setting) on es realitza la intervenció. Aquest treball aprofundeix en les possibles causes d’abandonament relacionades amb els pacients. Mètode. S’ha inclòs 121 participants, tots ells atesos en distints dispositius d’atenció primària i de salut mental i tots ells afectats per quadres clínics d’ansietat i/o de depressió. S’analitza els resultats obtinguts, previ a la seva inclusió a la psicoteràpia de grup, en diverses proves psicomètriques que avaluen variables sociodemogràfiques, clíniques, de personalitat i competencials. S’analitza també, les diferències entre aquells participants que finalitzen la teràpia respecte dels qui l’abandonen prematurament. Resultats. No s’observen diferències significatives en relació a les variables sociodemogràfiques i clíniques, però sí en les de personalitat i competencials. Es remarca també, que hi ha determinades subescales clíniques que en funció del seu grau de gravetat poden relacionar-se amb l’abandonament en psicoteràpia de grup. Discussió. Les persones amb puntuacions més altes en tècniques i estratègies competencials, com ara la resiliència i el mindfulness, tendeixen a completar més el tractament. Així mateix, les persones amb puntuacions més altes amb trets de personalitat de dependència també tendeixen més a completar-lo. En aquest sentit, és plausible pensar que hi ha factors de protecció però també de vulnerabilitat que poden estar relacionats en l’abandó o la finalització del tractament.

Áreas y palabras clave

Cómo citar (APA 7)

Royo Magrané, G. (2020). Pacients atesos en psicoteràpia de grup: factors dels participants relacionats amb el fet d’abandonar o completar la teràpia. Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya). http://hdl.handle.net/20.500.14342/413